Apa khabar!

Aixo vol dir “Hola!” en Bahasa Malaysia, la llengua que parlen aqui, que es una mescla de varies llengues que inclouen Sanskrit, arab i angles.

Estem reposant al Lodge perque portem tot el mati i migdia voltant per KL a peu i estem super acalorats. Aqui la humitat, la temperatura i la contaminacio et deixen aixafat. Per comencar hem visitat el Museu Nacional (Negara Muzium) i ens hem informat de la seva historia des de l’arribada dels portuguesos que van ser els primers en arribar aqui. Malasia se l’han anat repartint entre portuguesos, holandesos i anglesos des de fa uns quants segles fins que ara fa 51 anys van assolir la independencia sota el nom actual.

Darrera el museu hi ha els Jardins dels Llacs que es el pulmo i la zona mes fresca de tota la ciutat (Ai, aquelles catifes de gespa de NZ, trigarem a tornar-les a veure…) que esta al costat de la Mesquita Nacional i tot d’altres edificis de les autoritats religioses musulmanes. Amb tot aixo ens han passat unes quantes hores i encara no hem fet el canvi de xip i ens pensem que trobarem fonts fresques d’aigua a tot arreu com si aixo fos qualsevol poblet de NZestavem deshidratats i, com no, no portavem aigua a sobre! Al final hem tornat a tenir sort i hem trobat uns treballadors d’un parking durant l’hora de dinar que es dedicaven a collir cocos de les palmeres del costat. Els hem saludat i de seguida estavem bebent mig litre de suc de coco d’un forat fet amb un matxet de tres pams i escurant la polpa tendra despres. Els pobres reien de nosaltres perque deviem fer cara d’assedegats…

Hem de dir que KL no es una ciutat per vianants: ni per temperatura ni per facilitats. Si surts dels carrers dels mercats i les paradetes et trobes caminant per la vorera d’una via rapida de dos o tres carrils o esquivant els milers de cotxes aparcats a la vorera o intentant no caure en els multiples forats al terra mentre olores els contenidors plens de menjar en descomposicio del darrera de la paradeta de menjar, just al costat de la noia que frega els plats al terra amb uns cubells plens d’aigua i una mica de sabo (esperem). Pero llevat d’aixo, tot son facilitats!

Ahir ens vem trobar els primers catalans, un noi i una noia de Mataro i un de Vilassar que venien de dos mesos a Tailandia (els dos nois) i del Maresme (la noia) que anaven a Singapur. Ens van donar una llico de regateig amb el menjar que haurem de comencar a aplicar, pero que ens fa una mannnnnnndra…

En fi que dema marxem a Borneo sempre i quan aconseguim trobar el bus correcte a les 7 del mati enmig d’un caos de paradetes de tickets i desenes de busos en fila!

Green Hut Lodge al Golden Triangle, la zona comercial de KL:

Ens donen la benvinguda:

Les vistes no son precisament encantadores, pero les habitacions estan forca netes!

Vista des de les Torres Petronas:

Que grans ens creiem i que petits que som!

KLCC, el centre economic i de negocis:

Visio en 3D, posat estil fotolog:

No tindra aixo alguna cosa a veure amb la calor?

Que monuuuu…