Sabadee a tothom!!!

Despres de Phonsavan donavem per acabades les batalles, pero res mes lluny de la realitat! Seguiem fent via cap a la frontera amb Vietnam, pero sense intencio de creuar-la, cap a Sam Naua i Vieng Xai amb la promesa de trobar 2 pobles tranquils envoltats d’un bonic paisatge.

Sam Neua va resultar ser un poble mes gran del que imaginavem amb un aire a propaganda comunista suau, gairebe entranyable. La gent aqui encara se sorpren de veure estrangers i se’t queden mirant o, com alguns nens, s’amaguen… pero es un bon lloc per fer-hi una paradeta. Vem compartir forca temps amb una parella d’holandesos enamorats de Barcelona, en Tom fins hi tot va treballar de gratis a l’estudi d’en Mariscal. La pluja ens vafer refugiar en un temple, l’unic del poble on del 4 monjos i 6 aprenents en vem coneixer un que parlava una mica d’angles. Vem aprendre algun detallet de la vida en un temple i el secret de l’eterna joventut (pero no us el podem dir, la superpoblacio mundial es veuria perjudicada), pero la vida de Buda pintada a les parets sobrepassava el nivell d’angles del monjo.

L’ultima nit sopant amb en Tom i la Candide vem coneixer un australia refugiat del govern comunista txec quan tenia 2 anys i, despres de 3 anys de viatjar, estaven fent un experiment amb la seva xicota i havien decidit viatjar separats durant 2 setmanes. Amb en Filip i un guia local vem anar a visitar Vieng Xay i la seva ciutat amagada. El poble es petit, encantador i extremadament cuidat: llacs artificials de regadiu, muntanyes carstiques i habitants amb un ritme i estil de vida forca tradicional (cultius d’arros, confeccio de seda i nens mig despullats corrent amunt i avall). La ciutat amagada consta de 480 coves naturals, modificades o directament excavades on, durant els 9 anys de bombardeig america, hi van viure amagades unes 20.000 persones entre civils i militars. Es increible comprovar com podien fer vida “normal” durant tants anys amb bomberdeigs que podien ser de 24 hores seguides, dintre d’aquestes coves amb escoles, hospitals, sales de reunions i moltes mes coses… Entre elles un teatre! Amb el temps anem veient que, a tota Asia en general, el sentiment col.lectiu esta per sobre de l’individu, que el patiment es viu d’una manera tant natural i tranquila com l’alegria i la joia i, sobretot, no perden el temps lamentant-se del avatars de la vida. Aixo els fa uns enemics gairebe insuperables: pactes amb ells o acabes amb ells i, els americans, van veure la segona opcio la mes viable… Pobrets! Per fer-vos una idea de tots els 20.000 que hi vivien nomes van morir prop de 400 persones en 9 anys.

A la nit ens vem acomiadar d’en Filip que marxava a Vietnam, pero nosaltres ens regalariem un dia mes a Vieng Xay per passejar pel poble, els camps i enfilar-nos a un turo des d’on podem mirar tot el paisatge. A la nit, casualitats de la vida, ens vem trobar a la novia d’en Filip que li seguia la pista. Tots quatre, en dies diferents, ens hauriem allotjat a un hotel on antigament s’allotjaven els dirigents del partit comunista de Laos i de la resta del mon quan eren convidats. Ara la categoria ha baixat i, tot i que esta forca correcte, amb 4 dolars americans capitalistes qualsevol hi pot passar la nit.

L’endema referiem el cami cap a Sam Neua i, per falta de mes busos hi hauriem de passar una nit mes. Caminant des de l’estacio de Sam Neua al centre (per que les faran totes a 2 o 4 km del poble??) un helicopter gegant aterrava al petit aeroport local i en baixaven uns nois amb grans motxilles. Van resultar ser soldats americans. En Donnie, un d’ells, ens va saludar, amb unes mans que semblaven premses hidrauliques, i vem quedar amb ell despres de dinar. Despres de tants dies sentint a parlar, veient-ne els efectes i, fins i tot alguna d’aprop, de les bombes americanes ara ens trobavem amb les persones, dues generacions despres d’aquella dels anys 60.

Ens van explicar que estaven en una missio d’un mes recollint ferralla d’un avio america estavellat en aquella epoca, que van a la jungla cada dia de 6.30 a 15.30, si no plou. Si plou l’helicopter rus amb pilots australians llogats no pot sortir i fan festa. Pero com que son soldats americans en un pais comunista nomes els deixen sortir de 16 a 19h, emparellats, no poden conduir cap vehicle i, diversos joves del poble estan contractats i encarregats de fer-los tornar a l’hora convinguda. En la realitat, s’ho solen passar forca be i els seus vigilants son mes companys de bar (es deixen convidar a quantitats enormes de BeerLao). Ah! I com que el govern no pot dir que tenen representacio a Lao, son els soldats que contracten l’hotel al seu nom i paguen de la seva butxaca: 25$ la seva nit davant el 4$ de la nostra.

Com podiem esperar els soldats son molt mes simpatics i mes ben rebuts que les bombes i amb en Donnie, en Brandon i els seus vigilants -i qualsevol que es volgues unir a la festa- vem riure la tira i ens van convidar a visitar-los a Hawaii, on tots 2 estan destinats (en Brandon va neixer alla), quan acabem el nostre periple asiatic sempre hi quan els hi portem una ampolla de vi blanc.

Sam Neua Express:

La ciutat amagada (a veure si la veieu) i els llacs de Vieng Xay:

Els camins i carrers:

Una caseta al camp:

A quina alcada estan les piques a Laos? “American Standard”