Sawadee ka/krap a tothom!

Durant el nostre viatge hem passat aventures i hem tingut problemes, pero els limits on ens agrada mes arribar son els dels paisos, es a dir, les fronteres. En la penultima parada a Tailandia ens vem acostar a la fronbtera amb Myanmar, mes conegut com a Birmania. Aquest pais ens encanataria visitar-lo, pero la primera vista es va veure frustrada pel ciclo Nargis i el tancament de les seves fronteres i, aquesta vegada perque ja tenim els bitllets per anar a la Xina el 8 de setembre. A veure si la propera vegada hi ha sort.

Aixi doncs vem anar a Mae Sot i, seguidfament a Um Phang, on hi ha un dels corredors de fauna mes extensos del sud est asiatic, les cascades mes grans de Tailandia i un elefant que ens volia treure a passejar ens esperava. De Mae Sot a Um Phang hi ha uns 116 km d’una carretera de corbes particular. Fa uns 20 anys la gent la coneixia com “la carretera de la mort” perque l’exercit birma violava l’espai fronterer perseguin refugiats birmans (la majoria de la etnia Karen) per executar-los o portar-los presoners de nou. Avui en dia els refugiats continuen alla vivint en pobles-camps de refugiats, pero l’exercit birma no entra mes degut a la vigilancia tailandesa i la “normalitat” que es viu a la zona i, l’unic de que et pots morir en aquesta carretera es del mareig que t’agafa fent-la en un Sawngthaew (aquella furgoneta amb banquetes al darrera). Nosaltres no ens vem morir, pero al nostre estomac li va anar de poc… Pero ja erem a Um Phang. Aquest petit poble marca el final d’una carretera sense sortida i esta envoltat de jungla, camps d’arros i blat de moro que l’amenacen. Pero per nosaltres sempre sera el poble del “quedeu-vos a sopar”; La primera nit uns cooperants thai i occidentals dels camps de refugiats birmans celebraven que un d’ells marxava i ens van convidar a unir-nos a ells, la segona nit una filla de la familia de la guest house i vem ajudar a bufar les espelmes entre plat i plat!

Pero el tercer dia vem comencar un trek de tres dies amb les activitats seguents: rafting, caminar, acampada, homestay amb els Karen i passeig amb elefant, amb visita a cascades i bany termal inclos. El rafting va ser mes un passeig amb barca de goma que en aigues braves, pero el paisatge era forca espectacular i ens vem banyar en unes aigues termals. La primera caminada era senzilleta i, fins i tot, hi havia un tros asfaltat, pero al vespre el sopar era excel.lent i vem coincidir amb una parella de Madrid amb qui fariem la resta del trek. Aixi la comitiva estava formada per: Richard (Gere), Monica (Seles), Laura (Bush) i Eloi (Mahk Mahk), com ens anomenava en Moses el guia dels dos de Madrid. En Thum, el nostre guia i el seu amic (de nom intraduible) i un cuiner completaven el grup.

Les “Nam tok (cascada) Teer Lor Su”, son les mes grans i espectaculars de Tailandia (300 m d’alcada) i les mes maques que hem vist fins ara al nostre parer. Vem passar el mati alla i ens vem enfilar al seu segon pis per fer-nos una dutxa a pressio ja que era impossible banyar-se en temporada de pluges perque baixa massa aigua. A mes a mes d’altes son amples i amb varis salts en una mena de mitja caldera de roca i vegetacio. Realment impressionants i amb l’aigua freda, freda! A la tarda despres d’un altre dinar delicios (aixo de caminar amb guia i cuiner es una cosa a la que ens podriem acostumar facilment) vem arribar a la vila dels Karen on passariem la nit, Aqui les viles no son com a Laos, les visites son la norma i no esperis cridar gaire l’atencio, pero son igual d’agradables i amb ma esquerra pots compartir bones estones amb ells. Nosaltres vem passar una estona al pati de l’escola compartint l’hora dels esports (quan el Sol pica menys) amb alguns nens i joves del poble. Un altres sopar excel.lent i a dormir.

Al mati mentre esmorzavem pa amb mermelada -els Thai pensen que els falangs nomes mengem aixo al mati- dos elefants i els seus mahouts o cuidadors-conductors, ens esperaven treient el cap per sobre la paret de la cabana. En total van ser tres hores de balanceig no gaire comode, pero impressionant pel bosc de bambu que vem creuar tota l’estona i per observar el comportament dels elefants i la seguretat i equilibri amb que es mouen per pendents de fang, rius i roques que bloquegen el cami. Anar amb elefant era una cosa que teniem en ment abans de sortir de Lacasagroga, pero sempre deiem: ja ho farem. Al final i sota el perill de acabar no fent-ho ja ens hem tret el cuquet de l’estomac i n’estem molt contents. Per qui es pensi que nomes es seure i ja esta s’equivoca: has d’estar atent amb la vegetacio que l’elefant no contempla mes amunt del seu cap, el moviment i la inclinacio de la cadira quan camina entre pendents molt dretes. Recomanem l’experiencia a tothom. Els Karen continuen usant els elefants com a portadors i per treballar carregant i fent caure a terra troncs, pero cada cop mes el futur d’aquests animals passa pel turisme i aquestes passejades.

Un cop acabat el trek, un altre cop la carretera del mareig i l’estomac cap per avall dos dies per arribar a Mae Sot de nou i passar-hi uns dies. Mae Sot es una mica com Malasia en la seva barreja de cultures i de gent: musulmans, budistes, animistes, arabs, thais, hindus i birmans comparteixen l’espai, cultura i menjar ben barrejats els uns amb els altres en un ambient de tranquil.litat i normalitat envejable. Nosaltres a mes a mes del poble vem llogar una moto per veure els voltants. Com sempre diem, amb la moto pots parar alla on no paren els turistes i compartir taula i fotos de familia amb la gent d’aquest llocs. Aixi pots veure la neta sueco-tailandesa que viu a Suecia i que posa per la foto amb la seva mare en una imatge insolita per nosaltres fins ara: tailandesos a la neu.

Pero no podem acabar aquesta entrada sense recomanar-vos que investigueu una mica la situacio i la historia dels refugiats birmans a Tailandia i la persecucio que hi ha al seu pais. Hem vist i llegit testmionis que fan esgarrifar i que molta gent desconeix. Myanmar es el pais no-africa mes pobre del mon i sota una dictadura militar de les mes despiadades que han existit. Els que van tenir la sort de poder fugir a Tailandia son en relaitat presoners en els seus propis camps perque el govern tailandes no els dona privilegis de ciutadans, tot i que en els propis camps hi ha una micoreconmia que els fa auto-sostenibles.

Hotel 5 estrelles al quarter general del parc

Village people:

Fent una coberteria de bambu:

Nam Tok Teer Lor Su:

Petits animals:

Grans animals!

Aixo si que es un Buda Catala!!!

A tu que et ve de gust?

GerooonimoooooooO!!!!!

Sa Wa Dee Krap Michelin!!