laCasaGroga se’n va a voltar!

Halong Bay o la caseta al mar d’en Son Goku

gener5

Sin jow a tothom!

Ja se que ens fem pesats amb el tema Son Goku, pero es que halong Bay es com si haguessis agafat tota la provincia de Guilin (Xina, fes clic aqui) i l’haguessis enfonsat al mar! La historia va anar aixi:

Des de Hanoi vem tornar a agafar un tren cap a Haiphong, ciutat des de la qual surten els ferry cap a l’illa de Cat Ba, la opcio mes assequible i menys dura d’arribar a Halong Bay sense haver de llogar un tour dels que venen a Hanoi. Si intentes anar directament a Halong pel teu compte et pot passar que acabis pagant tres vegades mes que un dels maleits tours o que acabis tant fastiguejat de batallar amb el personal vietnamita que te’n tornis a Hanoi sense haver vist la badia de Halong (no series ni el primer ni l’ultim que ho faria, us ho podem assegurar de primera ma).

A Haiphong vem quedar-nos un dia per gaudir de la companyia d’en Cuong, un noi del Couch Surfing que pensavem ens ajudaria a trobar la millor opcio per anar-hi. Pero a part de passar una molt bona tarda en companyia seva, va resultar que els vietnamites no solen viatjar gaire independentment i, com els xinesos, solen llogar un tour i no tenen ni idea de la millor manera de fer les coses pel teu compte. Aqui hem de dir que xinesos i vietnamites no es suporten especialment, pero la veritat es que s’assemblen molt mes del que desitjarien uns dels altres, tenen la mateixa ambicio i determinacio i comparteixen cultura i religio en la majoria dels casos. Son com aquelles parelles que no paren de discutir perque els dos son massa orgullosos per reconeixer les virtuts de l’altre -i una mica envejosos tambe!-

A l’illa de Cat Ba hi vem arribar en el ferry lent, aixo vol dir que vem tenir temps i llibertat de moviments per veure el trajecte perque el rapid et porta tancat a la cabina i el soroll dels motors es eixordador! Un cop alla una senyora ens va rebre amb bicicleta per portar-nos al seu hotel i, el preu i l’habitacio ens van convencer prou per quedar-nos-hi, a mes a mes, era una habitacio molt “romantica” per dir-ho d’alguna manera… Per esquivar la pressio dels “tour sellers” vem llogar una moto per fer una volta a l’illa i en quatre hores ja haviem recorregut totes les carreteres possibles amb les seves corresponents parades panoramiques. Una d’elles va ser el parc natural de Cat Ba, on vem desistir de fer un trek perque no semblava tan salvatge com el pintaven! Al tornar la moto ens vem tornar a trobar en Ramon i la Clotilde (una dona francesa que haviem conegut a Sapa) que conversaven amb l’Alex, un holandes que esta acabant la seva volta al mon i que parla un castella-mexica “muy padre”, i se’ns va afegir en Jorg, un noruec que anava amb el mateix ferry que ells. Tots sis vem llogar un kayak l’endema per anar a passejar-nos entremig de les muntanyes de Halong i rodalies. La sorpresa va ser que qui llogava els kayaks era en Tim, un america de Iowa que com se sol dir “estaba mas p’alla que p’aca”. Les seves precises indicacions (fa sis mesos que viu en una de les platges enmig del no res) van resultar de tot menys aixo, precises, i el resultat es que ens vem perdre enmig de les roques i, tot i sabent el cami de tornada, finalment ens vem deixar rescatar per un dels “tour-boats” escenics que naveguen per alla perque es feia fosc i no teniem temps de remar el cami de tornada! Al final la jornada ens va sortir completa: kayak, barqueta de bambu i barcassa de fusta turistica pel preu d’un (i l’aventura, es clar).

A la nit ens vem cruspir un peix fresquissim (ho sabem, el van matar a cops enmig del carrer davant la nostra incredulitat, sorpresa i empatia envers el patiment del pobre peix, pero per respecte ens el vem acabar tot eh?) i, a mig sopar, va apreixer de nou en Tim i ens va parlar que el seu soci feia l’endema una sortida en barca de pesca tradicional xinesa, estada a una de les vil.les flotants que abunden a Halong i que el menjar, la beguda i l’estanca estava tota inclosa. Era una sortida de prova per un nou circuit que volien engegar pels turistes. No tenim remei i tots menys en Jorg (que no hi era) ens vem deixar entabanar per aquest personatge i ens vem enrolar en la seva tripulacio. L’endema la barca xinesa va resultar ser un kayak, la beguda l’haviem de comprar, el menjar tradicional va resultar ser uns sandvitxos i uns fideus amb pollastre no gaire memorables i la vila flotant si que flotava… 300 metres enlla de la platja on teniem plantades unes tendes d’una sola capa que deixaven passar la brisa mes que fresca nocturna i marinera!

Tot i aixi la remada va ser dura, pero les llacunes amagades darrera de grutes submarines van valer molt la pena i el paisatge es realment espectacular. Amb el kayak teniem llibertat de moviments per moure’ns entre les cases de la vila flotant d’on, els seus amos i els seus gossos volien que ens acostessim i ens allunyessim d’elles respectivament. La vida d’aquesta gent es bastant dura. La majoria son gent que han fugit de l’interior de Vietnam de la pobresa i la gana i viuen a la calma de les aigues proporcionada per les muntanyes, mentre fan creixer el peix a les seves piscifactories, pescant, teixint xarxes o anant a aprovisionar-se a terra ferma. La platja era bonica, una petita cala molt calmada, pero com a tot Asia, les deixalles de la gent son un problema i la veritat es que era una mica brutota. Pero l’aigua es neta i calenteta tot i que el Sol va brillar per la seva absencia tots els dies que vem passar a Cat Ba! I abans d’anar a dormir un foc a terra i una mica de conversa.

El foc a terra es va veure visitat per dos homes de la vila flotant que van intercanviar unes paraules amb nosaltres molt breus i unes glopades de licor encara mes breus davant de l’estranyesa que aixo va provocar entre alguns de nosaltres. L’endema es va veure que la visita era una inspeccio i la bossa d’un noi angles que venia amb el grup va desapareixer i no precisament per la corrent o la marea…

La tornada a Cat Ba va ser remant de nou i, aixo posaria final a la nostra estada a l’illa i tornariem a Hanoi on ens vem quedar un dia mes per poder acomiadar-nos de la Nguyet i la Diep com es mereixen aquestes simpatiques amigues que tenim a Vietnam! Tambe vem aprofitar el dia perque l’Eloi es fes un tallat de cabell en un dels molts barbers que tenen l’oficina al mig del carrer i per veure l’espectacle de les famoses i uniques titelles d’Aigua que hi ha a Vietnam, essent Hanoi les mes sofisticades. Aquest espectacle son unes titelles normals i corrents, pero es mouen amb canyes de bambu i cordills des de sota l’aigua que forma l’escenari. Relaten la vida de la gent als arrossars amb musica i narracio en directe i ens va sorprendre i encantar (esperavem un rotllo turisitic i kitsch) pel seu dinamisme i la seva gracia. Per desgracia estavem forca lluny de l’aigua per fer fotos en condicions, pero podeu veure’n una mostra si feu clic aqui.

Gimnastica vespertina a Haiphong