laCasaGroga se’n va a voltar!

Pintxos i pica-pica als trens de Tailandia

juliol12

Sabadee a tothom!

Abans de llegir aquesta entrada, llegiu la de sota perque n’hem fet dues de cop de Tailandia!!Del 19 al 28 de Juny del 2008:

Tailandia es un pais amb un perfil fronterer estrany que fa dificil confeccionar una ruta senzilla, pero una bona experiencia es deixar-se portar per la seva xarxa ferroviaria. Hi ha trens de varies classes: la 1a i la 2a son gairebe iguals, pero canvia el servei de catering i l’atencio, l’aire acondicionat a tope com sempre. La 3a es la que s’ha d’agafar per saber que estas a Tailandia. Assegura’t de demanar-ho perque son trens amb horaris diferents i no vagons separats i per defecte posen tots els farangs a 1a i 2a.

Varies coses a saber abans de pujar: assegura’t de saber on picara el Sol i seu al costat oposat, no treguis el cap per la finestra i mira de posar-te a l’abast del ventiladoret o obre la finestra i et quedara un tupe refrescant, relaax la columna perque els sotracs t’aixequen de la cadira i, sobretot no portis menjar i si agafa bitllets petits i moneda perque el catering va a carrec de venedors ambulants que passen una vegada i una altra amb la cistella penjant del brac davant teu (cantant estil venedor de la platja) i no porten canvi! Venen el menu complet: primers, segins, carn, peix, postres, beguda, fruita i altres delicatessen exotiques com les llagostes o larves fregides.

No cal dir que acabes sent l’atraccio de moltes mirades i comentaris del tipus: “farang aixo, farang allo” i multiples rialles. Pero ara ja podem comptar en Thai fins a 99.999 i no ens la colen mes! La gent t’avisa de la parada on has de baixar i si algun parla una mica d’angles et pregunten alguna cosa, pero la abrrera linguistica es dificil de superar a vegades. Viatges amb nens que surten de l’escola i viatgen sols des de ben petits, treballadors que tornen a casa, mercaders i les seves mercaderies, joves que tornen de la ciutat i tot tipus de gent que fan la seva vida de cada dia. En total vem fer quatre parades:

1. Pak Chong: aquesta petita ciutat serveix de punt de partida per acostar-se a Kao Yai, un dels parcs nacionals on se suposa que la vida salvatge es abundant i relativament senzilla de veure. El mes destacable de Pak Chong es el seu mercat nocturn amb varietat de productes per picar i atipar!

Per acostar-nos a Kao Yai a 35 km, vem decidir llogar una scooter. Llogar una moto, bici o qualsevol vehicle a Tailandia es una loteria, perque excepte les multinacionals del lloguer de vehicles carissimes i nomes a Bangkok, qualsevol avaria, dany, robatori, etc de la moto va al teu compte… Danys personals mes val no preguntar. Aixi que el sentit comu torna a ser el millor recurs per tothom. Aixi que amb el diposit omplert (on esta el forat del benzina en una scooter??) i els ulls oberts com unes taronges vem arribar a Kao Yai que es recorre per unes carreteres noves de trinca amb vehicle propi o grup organitzat (que no val la pena perque fan el mateix que faries tu), pero si hi tornessim ara sabem que els rangers del parc et poden fer de guia per un preu raonable i tens mes opcions de veure algun animalo campant per la jungla. Pero nosaltres moto amunt i avall vem veure cascades, el bosc i les muntanyes amb caminades curtes. El millor va ser a la tarda quan vem pujar a un hide amb vistes al llac i un salt lick (llocs on els animals mengen sorra o la llepen -tambe pedres- per obtenir sals minerals) on s’acosten bestioles com elefants, tigres i bufals, pero altre cop varans i ocells van ser les uniques visites que vem tenir. El paisatge era espectacular i el silenci dels hides sempre impressiona. No vem esperar mes perque se’ns feia fosc i el primer dia de moto no es molt recomanable conduir de nit a Tailandia!

2. Nakhon Ratchasima/Korat: aquesta ciutat de dos noms a gust de qui el diu, es una capital de les incomptable provincies de Tailandia. El mes interessant de Korat es que es un llco gens turistic on es pot apreciar la vida urbana sense influencies foranees. Tot i aixi esta rodejada de temlpes i runes historiques poc populars internacionalment, pero si entre els tailandesos. A mes la vida politica a tailandia i cada vespre durant 3 o 4 hores gaudiem del miting en directe dels de la cinta vermellla al cap (l’oposicio al govern i antimonarquics) ofegat pel miting televisat pel canal public dels del polo groc (partidaris del rei i del govern) a nomes 25 metres de l’altre i amb el volum a tope. La policia, enmig dels dos.

Com sempre, el millor resulta ser l’inesperat i la visita a Phimai, un petit poble amb una ciutadella estil Ayudhaya d’estil Khmer, pero mes ben conservada i restaurada i un parc amb l’arbre anomenat BanYam que es ramifica en un perimetre d’uns 200 metres que semblen desenes d’arbres diferents tot i ser-ne un de sol.

A Phimai vam coenixer la Malee, una mestra d’angles tailandesa que ens va demanar de gravar amb el seu mobil unes “conversation classes” pels seus alumnes. Aixi que si aneu a Tailandia i un nen us diu: “jelou! jau ar iu?” o “nais tu mit iuu!” es de la nostra Academia… Pobre! Al final la Malee, la seva germana i el seu marit ens van convidar a dinar (que vem acceptar) i a visitar la seva escola, pero aquella setmana no podien i nosaltres haviem de seguir fent ruta.

I precisament com que era diumenge, estava ple de turistes tailandesos que es volien fer fotos amb nosaltres per tenir un record exotic. Sobretot les dones volien una foto amb l’Eloi i s’hi posaven reposant amorosament el cap a la seva espatlla.

Ah si! A Khorat voliem fer una entrada pel blog, pero imagineu-vos una sala mab 50 ordinadors i 100 altaveus nous de trinca 49 adolescents Thais jugant a jocs de guerra, musica i altres en xarxa mentre es criden entre ells, uns altres 30 esperant i animant a viva veu… No sembla el millor escenari per escriure res amb coherencia!

3. Khon Kaen: la ciutat dels estudiants, tan interessant i tan maca de nit, que no la vem veure de dia i vem sortir corrents al mati seguent amb el primer tren que passava.

4. Nong Khai: a l’altra banda del Mekong hi ha Laos, i Nong Khai fa de ciutat fronterera. Aqui hem vist la segona concentracio de parelles farang-thai que van a sopar amb la familia d’ella en un restaurant. Es una ciutat on la influencia Lao es deixa notar i passar l’estona mirant el corrent del riu (mes rapid del que sembla) es forca relaxant. Aqui vem tornar a llogar una scooter per poder-nos perdre pels poblets envioltats de camps d’arros i temples amb mes o menys historia. Al final la perdua va durar menys que la camera del pneumatic que es va punxar… Cap problema! Els nens i nenes aprenen a conduir abans que llegir i escriure, o sigui que no costa gaire trobar un taller on, mentre reparaven la nostra, van arribar uns quants “rebentons” mes.

Pel que fa a temples vem estar a varis i, en un d’ells es guarda un dels ossos de pubis de Buda. A Asia es veu que es frequent temples amb algun os de Buda, pero no sabem si es fan reunions on els ajunten tots per fer l’esquelet sencer ni qmb quin propsit o motiu estan tan repartits.

Pero si voleu veure quelcom especial i extraordiari a Nong Khai (a part d’Espanya guanyant Russia i classificant-se per la final de l’Eurocopa) heu d’anar a Sala Keu Koo: un parc temple on una mena de monjo-artista eclectic, religiosament parlant, anomenat Boun Leua Sourirat va dirgir la construccio d-unes mega escultures de ciment (col.lossals!) que formen un recorregut amb significat metafisic-religios i si entres al temple, pots admirar el cadaver d’aquest senyor embalsamat envoltat de budes, ofrenes, flors, gongs, deitats hindus, retrats de la seva cara de tots els estils, icones xineses, banyes d’elefant i qualsevol cosa que us pogueu imaginar… Hem vist coses estranyes, pero aquesta es una de les que fan que et gratis el clatell intentant comprendre alguna cosa!

I despres d’uns de moto, pols, pluja i calor per Nong Khai vem tornar al meravellos mon de l’autobus per creuar el Pont de l’Amistat entre Laos i Tailandia. Pagat integrament pel govern d’Australia. Nomes es creua amb cotxe, bus o moto, perque el govern de Laos encara espera algun benefactor que pagui les vies del seu costat. Aixi que ja sabeu si qteniu algun estalvi i voleu una via ferria amb el vostre nom, a Laos us rebran amb els bracos oberts.

I despres de 30 minuts i dues aduanes i, amics, Laos es una historia totalment diferent que ja explicarem mes endavant.

Si, home… I Xintongus no creuen tambe? A Kao Yai la carretera es perillosa!