laCasaGroga se’n va a voltar!

Sukhothai: budes i buuuuuudesssss!

September2

Sawadee ka/krap a tothom!

A Tailandia hi ha dues estacions segons la mestressa d’una Guest House: la “hot” i la “very hot”, ara estem a la “hot”, pero despres de setmanes de fresqueta per Laos i pel nord de Tailandia, per nosaltres es la “too much hot”, aixi que ens hem abonat a la moto (a aquest pas no sabem si sortiria millor comprar-ne una!) i a Phrae vem llogar-ne una per veure Phae Muang Phi, unes formacions de sorra en forma de bolets gegants que semblaven interessants. Al final el nostre sentiment era, com diria la noia de Dagoll Dagom: “ah! Doncs me l’imatxinava mes gran!” Aixi que l’endema fariem via cap a Sukhothai, una capital d’un antic regne famosa pels seus temples, budes diferents i una tradicio de ceramica que s’exportava arreu del mon aprofitant que la famosa dinastia Ming de la Xina va deixar d’exportar durant uns anys. Com quan el cava catala es va fer famos gracies a una de les multiples vagues de transportistes francesos que va deixar Europa sense champagne.

Sukhothai te dues ciutats: a la nova es on hi viu la gent ara perque la vella tenia la costum d’inundar-se amb les pluges, pero que es on hi ha totes les restes dels multiples temples i budes escampats a varis quilometres a la rodona. La particularitat de l’estil de Sukhothai son els seus budes caminants, pero per nosaltres el que realment ens va sobtar son la seva figura. Si mireu les fotos entendreu que hagim elaborat una teoria que, per revolucionaria, no hem expressat aqui a Tailandia. La nostra es: Buda era una dona, pero un lobby de monjos misogins i masclistes li va canviar el sexe per no perdre el seu estatus de poder. Els budes de Sukhothai fan 90/60/90 i tenen els mugrons en punta i les faccions i el gest afeminats. Es mes, estem treballant en la teoria que, com Colon i Cervantes que segons proves recollides per l’historiador Jordi Bilbeny eren catalans (Sirvent i Colom de Barcelona tots dos), Buda no fos si no un tal Boada de Sant Feiu de Guixols que va anar a fer la ruta de la seda i ja no va tornar…

Pero aquesta no es la nostra lluita i la deixem per gent mes experimentada. Nosaltres seguim amb el nostre viatge i noves coneixences i a Sukhothai vem coneixer un grup de 6 espanyols d’origen divers que portaven una bona pallissa de bus i amb qui vem estar xerrant a la nit. Sembla divertit campar pel mon amb un grup nombros, algu s’apunta? Tambe ven coneixer una altra parella franco-tailandesa que viuen a la Bretanya i passen els estius a Sukhothai, d’on es ella. Ell ens va confirmar que es mes facil per un europeu adaptar-se al ritme i al caracter de la vida a Tailandia que per la seva dona adaptar-se al “corre-corre” occidental… Estem totalment d’acord! De tota manera no ens malinterpreteu, com diem sempre al sud-est asiatic no es que no treballin (de fet passen mes hores a la feina que nosaltres), sino que la frontera entre feina-domicili-lleure no esta molt definida, aixi que no hi ha possibilitat d’estressar-se. A mes, dins del caracter thai, aquesta paraula encara no hi entra!

L’ultim dia ens vem fer una pallissa amb moto fins a Sri Satchanalai, una altra ciutat abandonada de temples menys visitada i amb mes ombra que Sukhothai! El millor de moure’s amunt i avall amb la moto es que pots parar alla on cap turista para, perque va amb autobus o viatge organitzat, per dinar, descansar o el que sigui. Llavors la gent se t’apropa encuriosida i sempre aprens coses interessants o rius una estona que sempre va be. A nosaltres un policia de transit se’ns va posar a xerrar en un semafor i no per demanar-nos els papers precisament. El pobre devia estar ben avorrit vigilant un semafor que va sol a una carretera amb mes aviat poc transit i sota una mini-caseta de les que tenen els policies aqui perque no es deshidratin sota el seu uniforma ultra arrapat de color marro fosc!

A mes a mes, ens vem fer una sessio de fotos amb una trepa d’escolars thais que es volien fotografiar amb nosaltres i despres tenir el nostre autograf… Ens Sembla que ja s’ha publicat el nostre llibre “Learning English with Lacasagroga” i ens van reconeixer. Un no se sent reconegut per la gent tailandesa fins que trenta nens tailandesos se’t posen davant i a l’unison diuen: “kop kun kaaaaaaaaaa!” (moltes gracies en thai) per fer-te una foto amb ells!

Aixi que feta la creueta ala casella de Sukhothai, ens vem dirigir cap a la frontera amb Myanmar, per anar a fer una cosa que fa temps que en teniem ganes, un trekking amb elefants! Fins la propera entrada doncs!

Long Live The King (regal d’en Prapan, un amic de Nan)