laCasaGroga se’n va a voltar!

Sapa: “You buy from me?”

December29

Sin jow a tothom!

Fugint de Hanoi amb nocturnitat i traidoria ens vem entaforar en un vago llitera (6 a cada cabina, com a la Xina) per arribar a Lao Cai. D’alla agafariem una furgoneta fins a Sapa despres d’assistir en directe a una nova timada, un pobre noi angles va pagar 15 vegades el valor del viatge fins a Sapa. A nosaltres ens esperava en Ramon enmig d’un grup de dones H’mong, una de les minories etniques que viuen al Vietnam. Aquestes dones parlen un angles mes que correcte i una mica de qualsevol de les llengues dels turistes que passen per aqui.

A Sapa i rodalies hi conviuen H’mong, Dzao i Tay, pero son les dues primeres les que mes criden l’atencio per no dir que son ineludibles: vermells, blaus, verds, platejats i altres colors cridaners les vesteixen a la manera tradicional i intenten persistentment que tu acabis vestint com elles. Et fas un fart de respondre a les 3 preguntes magiques: “Where are you from?”, “What’s your name?” i “How old are you?”.

Nosaltres vem intentar fer un trek guiats per i negociant directament amb una de les noies H’mong, pero el preu es multiplicava i des de l’hotel ens van arreglar el mateix i tambe guiats per una d’elles. Intentar fer un trek fora del circuit habitual es gairebe impossible, les raons en contra varien des del: es molt dificil per tu, et cansaras molt, el guia es cansara molt o els permisos per visitar els pobles son mes cars. La que creiem que es la veritat es una barreja de totes juntes. El circuit fixe es mes senzill a nivell fisic, logistic i economic. Aixi doncs, per que complicar-se la vida? Aixi es Vietnam en la majoria de les coses, sortir del circuit nomes es possible amb vehicle propi, en segons quines zones i/o gastant-se un dineral vigilant no ser timat.

Per tot aixo vem decidir fer un circuit de 4 dies i 3 nits amb l’esperanca d’evitar les masses menys esportistes. Els 2 primers dies allo semblava el cami del Rocio mes que no pas un trek. Les dones ens seguien durant hores donant-nos conversa i rient com si estessin tornant cap a casa. Aixo era veritat, pero tornaven amb tu i, al separar-se reapereixia l’etern: “You buy from me?” que amb un somriure i una mica de ma esquerra pots acabar evitant i conversar i aprendre de la seva vida una bona estona. El millor vindria la ultima nit, quan ja nomes quedavem en Ramon i nosaltres 2 en un poble de l’etnia Tay. Aquesta gent no vesteixen molt pintorescament, aixi que tampoc venen res als turistes, sino que fan la seva vida amb la normalitat amb que nosaltres ens vem passejar pel poble, vem picar la terra amb les seves eines, vem jugar a futbol amb els nens de l’escola o vem sopar amb la famila… Un final de trek memorable.

Al tornar a Sapa ens vem deixar entabanar per la Sa, la May i altres noies H’mong que ens van vendre suficient coses perque tornem a anar carregats fins al capdamunt. Ja des de Laos les robes dels H’mong ens van encantar, pero fins a Vietnam no ens hem decidit a adquirir-ne unes quantes. Pero a diferencia de Hanoi, la simpatia, les rialles i certa amistat van presidir les negociacions. Aquestes dones son un oasi de simpatia enmig d’un Vietnam dirigit per l’avaricia comercial -sobretot amb els turistes- i, en forca casos una agressivitat i males cares que no haviem vist fins ara a Asia.

I de Sapa en tren a Hanoi -aquesta vegada tren diurn- per disfrutar del paisatge des de la finestra enreixada que ens entestavem a obrir i el revisor a tancar sense mes explicacions. La rao va arribar en forma de pedra estavellant-se a la reixa que en Ramon tenia davant dels nassos i salvant-li la vida. Els simpatics nens de Vietnam es dediquen a llencar pedres contra la gent que esta embadalida davant del paisatge que la poca velocitat del tren permet gaudir. Que simpatics els nens…

La Sa i la May decidint quin valor en dolars te un trek…